- Abans de muntar: Verificar la cingla, baixar els estreps.
- Després de muntar: Ajustar afluixant la cingla, pujar els estreps.
Muntada
Ens hem de col·locar mirant cap a la cua, amb les regnes a la mà esquerra. Amb la mà esquerra ens agafem també de la crinera i posem el peu esquerra a l'estrep.
Posem la mà dreta sobre la sella i botem amunt, recolzant la major part del pes sobre el braç dret.
Tirem la cama dreta amunt i per sobre del dors del cavall. És indispensable no tocar el dors o donar un cop.
Entrem suaument a la sella, posem el peu dret a l'estrep i agafant les regnes amb les dues mans.
Desmuntada
Traiem els dos peus dels estreps, agafem les regnes amb la mà esquerra i posem la mà dreta a la sella.
Inclinem el cos endavant, amb el pes descansant sobre les mans i tirem la cama dreta per sobre, sense tocar el cavall.
Després de passar la cama dreta ens deixem relliscar suaument cap a baix fins tocar el terra.
Pujar els estreps i afluixar la cingla, agafar les regnes amb les dues mans i les passem per el coll del cavall per treure'ls. En cas de portar fuet, el portarem a la mà esquerra.
Posició del genet
· Seure correctament
- El cap: El genet haurà de muntar recte endavant, amb el cap dalt.
- Les espatlles: Alçades i relaxades a l'hora.
- Esquena i el seure: Esquena recta, seiem a plom amb les natges al punt més endavant de la sella.
- Les cames: En contacte amb el cavall, genolls en contacte amb la sella.
- Els peus i els tormells: Talons abaix i punta damunt.
Els aires del cavalls : Pas, trot i galop
El pas: De 6 a 7 km/h, marxat simètric (4 temps idèntics) 2 cascs tocant el terra a la vegada. Aire lent.
El trot: Aire saltat, simètric amb 2 temps idèntics, treballa en diagonal, 2 bípedes.
El galop: Aire més ràpid, 3 vegades més ràpid que el pas ( 20 a 30 km/h). Velocitat punta 60 km/h. Aire saltat, oscil·lant i asimètric, 3 temps seguits i 1 temps de suspensió. Pot galopar a dreta o esquerra en funció del bípeda lateral que avanci més que l'altre.
- Aqui explicarem més pràcticament cóm muntarem i cóm desmuntarem al cavall en el següent vídeo:
- El cavall actual del gènere Equus és fruit d'una llarga evolució que comença al període eocè de l'era terciària (fa uns 70 milions d'anys). En aquella època vivia l'Eohippus (mida de guineu o gos petit), vivia a Amèrica.
- A partir d'aquesta Eohippus es va produir una llarga evolució, significada per l'augment de talla i una reducció progressiva del nombre dels dits que va acabar en el gènere Equus.
-Una vegada va evolucionar es van produir 4 races bàsiques.
·El cavall del bosc: De tipus sòlid, amb cap i cascs grans, es molt possible que fos fundador dels cavalls de sang freda i races de tir. · El cavall de l'altiplà: De tipus més fi, antecessor dels petits i resistents cavalls mongols semisalvatges. · El cavall de l'estepa: D'un tipus més lleuger, va originar les races orientals, els quals són els antecessors de la pura sang. · El cavall de la tundra: Era de tipus gran i pesat, provinent de les regions polars, sembla ser l'únic descendent. · Tarpan: Un cavall que vivia al sud de Rússia, fins al segle XIX. És un cavall semisalvatge perquè en algun moment ha estat domesticat.
-Actualment, hi ha un sol cavall salvatge, el Przewalskii, descobert al 1879, que habita en planes d'Asia central.
- Linneo va classificar als cavalls domèstics el 1758 en l'espècie, "Equus caballus", encara que el nom específic que preval actualment es "Equus ferus". Pertanyen a la família dels Èquids (ases, tebres...). Estan tots emparentats, ja que són els únics supervivents del gènere Equus.
- Els cavalls domesticats ja existeixen fa dos mil anys A.C, i s'ha estés per tot el mon i s'ha adaptat a tota mena de terreny i climes, la qual cosa explica la gran varietat de races existents.
*Ha estat i és utilitzat per l'home de maneres molt diverses: Cóm a animal de tir, per arrossegar carruatges, cóm animal de sella, cóm aliment(s'aprofita la carn i de les eugues la llet).
·Els cavalls de tir: Pesants, forts, grossos(700-1000 kg i 1'60-1'80 metres d'alçada a la creu). Les principals races són: Bolonyesa, flamenca, frisona, ardenesa, belga...Eren utilitzats per els militars en artilleria pesant. · Els cavalls de tir lleuger: Solen fer de mitjana 1'55 metres d'alçada a la creu. Tenen un pes de 400 a 600 kg. Normalment són utilitzats pels pagesos. Les diferents races són: Perxerona, bretona, pirinenca, llemorina... · Els cavalls de sella: Pesen 350 kg i fan 1'40- 1'55 metres d'alçada a la creu. S'utilitzaven en temps de guerra i actualment en equitació. Les races són : Àrab, Pura sang Anglesa, orloff... · Els cavalls nans: Reben el nom de poni. Una alçada d'un metre a 1'45 metres a la creu. Hi ha diferents tipus de races locals: La basca, la francesa...
* Una manera de classificar els cavalls esper el seu temperament, podem trobar cavalls de sang freda, sang càlida i sang calenta.
· sang freda: Tranquils, formen part de races pesades. · sang càlida: Barreja de sang freda i sang calenta. Ofereixen tranquil·litat i docilitat i lleugeresa dels cavalls de sang calenta. · sang calenta: Nerviosos i més agressius.
Característiques i actitud
- Les races s'associen generalment amb població de cavalls. El sentit de raça de cavalls és un grup de cavalls amb característiques físiques i psicològiques determinades que transmeten als seus descendents de forma natural i previsible.
El cavall Àrab
Al·la va crear aquests cavalls amb un grapat de vent del Sud. És originari d'Aràbia, però avui en dia es troba a tot arreu, la raca més antiga que es coneix. Avui dia tots els cavalls lleugers porten la seva sang.
CARÀCTER: Sang calenta, és un dels cavalls millor pagats per la seva bellesa, intel·ligència, velocitat, noblesa, amistat i resistència.
COS: Cos compacte, coll allargat,extremitats llargues i primes, amb una alçada entre 1'50 a 1'52 metres i la cua sempre en alt. És un dels millors cavalls per curses de llarga distància, també són bons per fer altres races.
El cavall Espanyol
Andalús, cavall ibèric que està entre les races més antigues del mon. Són de l'època preglaciar. És el més noble de tots. Són cavalls valents i dòcils, obedients i intel·ligents i molt bons en alló que se'ls proposa.
CARÀCTER: Sang càlida
COS: La capa de pel més comuna és el tord, encara que pot ser d'altres colors, coll fort i arquejat, crinera llarga i penjant, cap mitjà i lleugerament convex, amb uns ulls vivaços, pit ample i gropa arrodonida i potent. Orgullós i elegants i amb harmonioses proporcions, són àgils i flexibles, no són bons per les curses, molt dòcils i obedients, s'utilitzen per fer doma.
El cavall pura sang Anglès
Va evolucionar a Anglaterra durant els segles XVII i XVIII, mitjançant la creua de cavalls orientals amb eugues natives. 3 sementals són els originals: El turc Byerley,l'àrab Parley i l'àrab godolphin: Herod, Eclipse i Matchem. Cavall de carreres molt resistent.
CARÀCTER: Sang calenta, triunfa en totes les branques de l'hípica, en que el coratge i la resistència siguin els principals requisits.
COS: Cap estilitzat, poca massa muscular sobre la mandíbula, extremitats anteriors són llargues, primes i musculoses, el que li confereix gran propulsió en la carrera, extremitats del darrera i la gropa prou forts per resistir i proporcionar força durant el galop.
El cavall Frisó
Descendeix dels primitius cavalls dels boscs europeus i avui en dia es cria a la comarca holandesa de Friesland, on és molt apreciat.
CARÀCTER: Sang càlida, destaca la gran docilitat i excel·lent temperament. Són molt tranquils i tenen molta potència, i per aixó fa que sigui un cavall perfecte per el tir.
COS: Crineres de la cua i del coll molt espeses i abundants. El cap es bastant llarg i té orelles petites, que sempre estan alçades i elegants. Sempre són negres, en alguns casos castanys i foscs. No tenen cap tipus de taques. Alguns s'escapen de la regla. Mesuren de 1,65 a 1'75 metres a la creu.
El cavall American quarter
Raca dels E.E.U.U. especialment adequades per curses curtes, exhibicions que es relacionen amb els "rodeos". És el més popular del mon. Encara relegat a un segon pla dels pura sang. Es va fer un lloc al sud-oest i oest dels Estats Units cóm a casta d'animals molt utilitzada.
CARÀCTER: Sang càlida, es caracteritza per la seva intel·ligència i per tenir un temperament tranquil i cooperatiu. Molt sensible i tractable.
COS: Tenen un cap ben proporcionat, el cos és fort i musculós, amb pit ample i gropa poderosa i arrodonida. És harmoniós i atractiu. Els cavalls actuals són de poca alçada i corpulents. Són famosos per les seves arrencades en velocitat i els seus girs i parades, la seva velocitat en curtes distàncies.
El cavall perxeró
Originari de la Vall de Perche, Croades, la casta del perxeró es va conèixer àmpliament cóm excel·lent per la seva força i enteresa, així cóm per la seva bellesa característica i estil. El segle XIX tirava els cotxes del correu. Actualment es crien als Estats units, encara que són molt populars a altres països cóm Austràlia, Japó, Regne unit i Sudàfrica.
CARÀCTER: Sang freda, dòcils i manejables, àgils , s'adapten fàcilment als climes. Per el seu caràcter són molt bons per muntar.
COS: Té un gran cap, front ample, orelles grans i mòbils, ulls grans i expressius. El coll llarg i bastant arquejat.Cos ample igual que el pit i extremitats curtes i robustes.
El cavall dels Pirineus
Origen d'animals autòctons a Catalunya . És una raca autòctona especial. De temperament tranquil. L'alçada de la creu oscil·la entre 1'45-1'60 metres. És una raca entre semi-pesada i pesada amb un pes de 650-750 kg. Molt harmònic amb aspecte de fortalesa i agilitat. Destinat principalment a la producció de carn i de forma secundària a activitats turístiques i lúdiques.
Embocadures
Finalitat: Controlar al cavall
Material: Cobre, acero, ferro
Tipus:
-Filet: Té de sortir 5 mm per cada costat de la boca. Ha d'haver dos arrugues (amb filet articulat). Tocar la comissura dels llavis però no fer arrugues (amb filet no articulat), és el més idoni per cavalls joves. Actua en la comissura dels llavis, sobre la llengua i sobre les barres (part de la boca on no hi ha dents). Tipus: filet"D", filet d'oliva, filet de palets, filet rígid, filet articulat.
-Mos: Actua en el filet, la barba, en la comissura, en la nuca i en les barres. Si el posem portaríem 2 regnes.
-Pelham: És la continuació entre el mos i el filet. Sempre porta cadeneta, pot ser articulat o rígid. La cadeneta serveix perquè el cavall no pugi el cap. Actua en la comissura de les barres, en la nuca i en la barba.
-Hackamore: Funciona cóm acció de palanca. Actua al nas, la barba i la nuca. És l'única embocadura que no va dins de la boca.
·Aqui os deixo uns vídeos que os podran interessar de cóm posar la brida i la muntura al cavall.
*El comportament del cavall:caràcter i temperament
·el cervell del cavall és molt petit en relació amb la seva mida, es pot dir que el cavall és un animal d'instint, no de raó.
·És un animal herbívor i la seva manera de veura el món és completament diferent a la nostra: són una presa, vol dir que el seu instint és correr per fugir de qualsevol cosa que li sembli perillós. Per a entendre el comportament del cavall domesticat, ja sigui en quadra o al prat, i poder actuar amb la major seguretat evitant riscos, es precís analitzar el seu estat natural o salvatje.
El cavall luita per fer 3 coses:
1.Sobreviure als perills.
2.Alimentar-se.
3.Reproduir-se.
4 punts que ens podran determinar la salut del cavall:
1.Si està alerta o perceptiu.
2.Si té ganes de menjar i el seu sistema digestiu treballa bé.
3.Si creix fort i prepatat per l'exercici.
4.Si està desitjós per procrear.
-La clau per mantenir la salut a la domesticació és l'observació i la percepció del cuidador dels cavalls, el que es diu "l'ull de granjer". La capacitat de coneixer l'aprença i comportament normal de cada cavall de manera que quan aparegi estem alerta.
*Cada cavall té un caracter i una manera de comportar-se, aixó es degut :
·Als trets hereditaris.
·A les experiències adquirides o que van adquirint.
Es per aquest motiu, que el tipus de cures que rep el cavall influeix en la seva manera d'actuar.El cavall mai perd el seu instint natural a l'hora de reaccioar davant certes situacions.
*La conducta a la manada
el cavall és un animal sociable de manera que en estat salvatge viu amb la seva familia i amics, formen grups de 12 aproximadament on es fan companyia i es proteixen.Per aquest motiu l'instint els fa sempre tornar o mantenir-se amb els de la seva espècie.
Els mascles sense euges com són poltres joves o cavalls vells que formen manades a part, la jerarquía social clarament dirigida per l'edat y la fortalesa, estàn liberades per el semental que poseeix el control absolut de la manada.
-Quan els cavalls pasten mantenen una distància de separació entre ells per tenir l'espai suficient si necessiten reaccionar amb rapidessa s'hi ha alguna cosa que els espanti, si algun poltre o cavall entra en l'espai d'un altre es molt probable que sigui colpejat per que surti del seu espai. Només es senten segurs quan tenen el suficient espai per fugir dels depredadors . Els cavalls domesticats no perden l'instint i moltes vegades un joc entre ells o una galopada al camp es podría convertir en una estampida, pot ser molt perillós. Una de les característiques dels depredadors es la situació frontal dels ulls el que pot espantar el cavall. Es per aixó que el cuidador ha de tractar de disminuir l'inquietut amb: calma, tranquilitat i reiterat maneig. · Els organs del sentit del cavall És important entendre cóm ens veuen els cavalls per poder entendre les seves reaccions. Nosaltres els humans podem sobreviure si ens quedem cecs però els cavalls no poden. En canvi, sabem que els estímuls d'olfacte i sonors són molt importants per el cavall. · La vista: En general el cavall és un animal amb una capacitat visual mediocre, però molt adequada per la vida al seu entorn natural, que sol ser el camp. Prefereixen els llocs més foscs. El cavall no mou els ulls quan mira un objecte perquè veu amb igual finesa en tota la superfície de la retina, no han de mirar una cosa fixament per veure-la millor. La mirada no és un signe de interès per alguna cosa. No distingeixen els colors, només el verd i el groc. Els cavalls es veuen obligats a posar diferents posicions del cap en funció de la distància dels objectes que miren per poder enfocar bé la imatge per enfocar a prop el cap a dalt, i per veure de lluny el cap baix. · L'oïda: Un dels sentits més importants. Les orelles dels cavalls són mòbils , s'ha d'evitar que entrin líquids o cossos estranys als conductes auditius perquè pot obstaculitzar la vida del cavall. També tenen una gran memòria acústica, són capaços de reconèixer els sons molt temps després d'haver-los sentit i tenen molt bona oïda. · L'olfacte: És el principal òrgan de reconeixement i investigació del cavall i té gran importància a la seva vida de reacció. Pugen els llavis superior per poder retenir l'olor i saber a que olora s'anomena "llavi corb". *PREGUNTES SOBRE A PSICOLOGIA EQUINA U.D.2
Quins són els tres aspectes pels quals un cavall lluita al llarg de la seva vida? Sobreviure als perills, alimentar-se i reproduir-se.
Què hem d'observar per detectar l'estat de la salut del cavall? Si està alerta o perceptiu, si té ganes de menjar i el seu sistema digestiu treballa bé, si creix fort i preparat per l'exercici, si està desitjós per procrear.
Perquè creus que és important un bon maneig del cavall al llarg de la seva vida? Perquè influeix en la seva manera d'actuar, doncs quant millor tinguem el cavall cuidat, millor es trobarà.
Perquè diem que el cavall és un animal de manada? Reflexiona la resposta... Perquè en la seva naturalesa viu en manada, amb la seva família i amics podem formar grups on es fan companya i es protegeixen, els cavalls són animals sociables.
Quin òrgan dels sentits creus que és tan important del cavall i perquè? L'olfacte és el sentit mes important perquè es el seu medi de reconeixement i investigació.
Perquè l'instint del cavall és sempre fugir davant qualsevol amenaça? Perquè és una presa per els depredadors i sempre ha d'estar alerta per sobreviure.
De què depèn el caràcter del cavall? Dels trets hereditaris, de les experiències adquirides o que van adquirint.
Qui forma les manades? Les manades les forma el semental, que posseeix el control absolut de la manada.
Què pot provocar una estampida? L'aparició d'algun depredador, o un simple joc entre ells o una galopada al camp ja es podria convertir en una estampida.
Cóm veuen els cavalls? Els cavalls tenen una vista mediocre, es a dir, els seus ulls no enfoquen un objecte, veuen tot de la mateixa manera, la seva vista els va molt be per la seva vida, els únics colors que veuen son el verd i el groc.
Què vol dir que els cavalls tenen memòria acústica? Que poden reconèixer un so durant molt de temps després d'haver-los sentit.
A què se li diu el "llavi corb"? Pugen el llavi superior per poder retindre l'olor i saber a que olora s'anomena llavi corb
·L'estat d'ànim del cavall
- Normalment l'estat d'ànim del cavall es pot reconèixer per:
· Les orelles i els ulls.
· Altres parts del cos cóm: Les extremitats, la cua i la silueta.
· La musculatura, tensant-la quan està nerviós o amb els músculs tous i sense tremolar quan està relaxat.
· Mitjançant els sons suaus, crits i renills.
· Signes característics
-Content: El llavi superior cobreix l'inferior, les seves orelles estan relaxades tendint inclinar-se cap els costats i els ulls són dolços amb una mirada distreta. És normal que en llibertat donin salts i patacades a l'aire.
-Atent: Les seves orelles estan orientades en davant, les seves narius s'obren una mica i el seu llavi superior tremola. La cua pot ser aixecada i els músculs tensos.
-Disgustat: Les orelles estan mig enrere i cara enfadada. La cua es mou d'un costat a l'altre.
- Espantat: Orelles enrere, ulls molt oberts, narius s'obren i s'inflen. La cua sol estar entre les cames.
- Amenaçador: Orelles planes i cap enrere, cara amb aspecte enfadat i poden ensenyar els dents. Algunes de les extremitats poden estar aixecades per advertir.
- Somnolent: Cues cauen cansades pel costat cap abaix, ulls mig tancats, llavi inferior cedeix una mica, la cua sol estar caiguda
(això també pot ser que tingui una malaltia).
· Signes externs que manifesten el comportament del cavall
Alguns signes: Si es possible,no el deixem sol. Actuació d'intimidació. Una bona relació. Atenció a les reaccions, a vegades molt vives, quan li portem el menjar.
- Els instints del cavall tingui una naturalesa nerviosa i excitable es deu a la seva naturalesa de fugida. Si no poden fugir, instintivament intentaran protegir-se utilitzant les seves armes:
- Donar patacades.
- Mossegant.
- Empenyent amb el seu propi pes del cos sense respectar l'espai de l'humà.
· Mossegar: Pot ser un hàbit permanent en alguns cavalls i no sempre és fàcil ni ràpid tractar-los. Els cavalls poden mossegar per diferents raons, però sempre al darrera hi ha la por i és una manera de defensar-se. Algunes vegades mosseguen per dominar a la persona, tal i cóm ho farien per dominar un altre cavall.
· Cóm hem d'actuar? Hem de estar sempre fora del seu abast: mantenir una distància de la corda quan el portem, lligar-lo sempre quan el raspallem i el preparem per a muntar. Raspallar-lo i ensellar-lo amb molta delicadesa. No cridar ni pegar al cavall empitjorarà el comportament. Si té tendència a mossegar, no juguem amb la boca o el cap del cavall per saludar-lo.
· Patacades: Les patacades també són un comportament resultat d'autodefensa. S'ha d'actuar amb habilitat i tacte, ja que poden sortir lesionats o si no empitjorar el comportament agressiu.
· Cóm hem d'actuar? Hem d'estar molt atents sempre abans d'entrar a la quadra posar la corda a la cabeçada per tenir el control del cavall per davant. La quadra es un lloc no natural pel cavall i per tant un lloc provable on donar patacades. Mantenir sempre el cap del cavall cap a nosaltres. Evitar netejar la quadra i raspallar o ensellar dins de la quadra, es millor treure'l i fer totes aquestes maniobres en un lloc més segur. Mantenir al cavall a distància de la resta. No pegar al cavall que dóna patacades, podria ser més agressiu. Apartar-lo amb un pal llarg si està a prop d'un altre cavall que has anat a buscar, ja que normalment domina el perillós.
- Recordar: Els cavalls poden donar patacades tant cap endavant, endarrere, i fins i tot de costat. Un cavall que ha demostrat que té tendències a donar patacades ho podria repetir.
· Empènyer: És important tenir en compte que els cavalls pesen una mitjana de 500 kg i ens poden tirar sense que se'n a donin.
· Cóm hem d'actuar: Fer conscient al cavall de que estem allà i de quant espai necessitem i que el mantingui. Utilitzem petites vibracions i copets intermitents amb la corda. No perdre el temps lluitant físicament empenyent al cavall perquè surti del nostre espai perquè serà impossible, son molt forts i pesats. Fer-li girar el seu cap en direcció a nosaltres perquè no es pugin. L'instint del cavall sempre està present e els cavalls i freqüentment es veu en el seu comportament. La seva defensa natural és la fugida i per tant tot el que li sembli perillós l'espantarà. La causa d'aquesta por pot ser qualsevol element que es trobi: un gos, un ocell, un tractor, una bossa de plàstic, tot alló que soni amb força. Quan el cavall està nerviós, es nota la seva tensió; el pas s'escurça, les orelles van cap endarrere, fa moviment amb el cap, girant-se per intentar veure. Musculatura tensa.
PREGUNTES SOBRE LA PSICOLOGIA EQUINA U.D.2
Cóm pots reconèixer l'estat d'ànim del cavall? Per les orelles i els ulls, per altres parts del cos cóm : les extremitats, la cua, la silueta. La musculatura, tensant-la quan est`nerviós o amb els músculs tous i sense tremolar quan està tranquil. Mitjançant els sons suaus , crits i renills.
Posa els signes característics d'un cavall que està content. Llavi superior cobreix l'inferior, les orelles estan relaxades tendint a inclinar-se cap els costats i els uls són dolços amb una mirada distreta. És normal que en llibertat donin salts i patacades a l'aire.
Cóm pot actuar un cavall que es sent amenaçat i no pot fugir? Pot actuar mossegant, donant patacades o empenyent.
Cóm actuaries davant d'un cavall que t'empeny i t'invadeix l'espai? Fer conscient al cavall de que estem allà i de quant espai necessitem i que el mantingui, utilitzant petits vibracions i copets intermitents
Cóm actua un cavall que està nerviós? Quan el cavall està nerviós, es nota la seva tensió. El pas s'escurça, les orelles van cap endarrere, fa moviments amb el cap, girant-se per intentar veure, la musculatura tensa.
-Elcasc: La part més vulnerable és el cap, és per aixó que s'ha invertit molt esforç per aconseguir un casc que doni una máxima protecció al crani i a les parts toves.
*La vestimenta Vestimenta de genet: La vestimenta que s'utilitza per montar està dissenyada per protegir, i és còmode.
-Jaquetes: cenyides al cos, material gruixut per protegir els braços.
-Pantalons: per protegir dels fregaments.
-Botes: tenen sola llisa i una mica de taló per evitar que l'estrep patini cap al garró, moltes tenen les puntes protegides per evitar les trepitjades.
-Polaines: amb botins(també serveixen les bambes de trek).
-Guants: són útils per evitar fregament y per els diez de fred. No portar joies, es poden engantxar i sería perillós.
*Vestimenta de protecció:
S'utilitzen les armilles per les modalitats més perilloses (salt, complet), proteigeixen les costelles, la clavícula i ograns vitals.
·Accessoris per la martxa: alforjes , corda llarga, mantes .
·Cabeçada i brida, tipus, col·locació i ajust, manteniment bàsic:
Una brida és el que porta el cavall en el cap, que serveix per governar al cavall. La brida consta de varies peçes, basicamnt corretges de cuir regulables, cintes o elements similars, forman't un conjunt.
·Cabeçada de feina:
-Testera
-Galteres o montant de filet
-Sotagola
-Frontalera
-Muserola o sobrebarba
-Tancaboques
-Cadeneta o sotabarba
-Fre:mos, filet, pelham.
·Cabeçada de quadra:
La cabeçada de quadre permet conduir al cavall caminant y lligar-lo amb una corda o ramal. Preparant-la, s'ha de desligar la testera y agafar-la amb la mà Esquerre agafes la muserola. No oblidis posarte el ramal sobre el braç per no arrossegar-lo per terra i perquè el cavall no el trepitji. Per col·locar-lo al cavall posa't al costat esquerre.
·Cabeçada i brida
Hi ha diferents tipus de tanques o sivelles. Assegurar-se que s'ha de tancar bé i que la cabeçada sigui de mida correcte. La muserola queda al mig del nas i no es pot apretar massa perquè si no el cavall no podría obrir a boca. Si la cabeçada és massa grossa o la deixes poc ajustada, no quedarà al seu lloc, si es massa petita o massa curta li apretarà massa i no podrá respirar bé.
Normalment abans de posar la brida es posa la sella, en ocasions, es posa la brida primer. Mai deixis la cabeçada o les regnes per terra, penja-ho del braç.
-En primer lloc posar la cabeçada de quadra penjada del coll del cavall y després li passes les regnes per sobre el cap.
-Agafa la brida per les galteres amb la mà dreta i amb l'esquerre posses el mos dins la boca del cavall.
-S'ha d'anar en compte quan es possa la testera, s'ha de pasar per les orelles amb suavitat i després treure el serrell.
-A continuació , lligues la muserola apretada i l'ofegador bastant fluix, que hi sobrin uns 4 dits.
*A vegades és complicat que el cavall obri la boca, en aquest cas no es pot forçar, s'ha de possar el dit grós als llavis a la part que no hi té dents tocant-li la llengua(li fà pesigolles y obre la boca).
· El manteniment de la cabeçada:
S'ha desmuntar totalment per revisar i netejar totes les parts, s'ha de comprobar les costures i el desgast de les parts en contacte amb el mos. S'an de netejar bé totes les parts, l'embocadura i totes les corretges de pell.
El fre és un instrument de ferro, serveix per subjectar-lo i conduir-lo. L'embocadura és la part del fre que entra dins la boca del cavall.
·Embocadura de filet rigid:Només actua damunt les barres de la boca.
·Embocadura articulada: Fa la funció cóm un obrenous damunt la llengua i comprimeix la comisura dels llavis.
·Embocadura del mos rigid: Fa palanca i transmet la pressió a la nuca del cavall.
La cadeneta fa pressió a la sotabarba.
El filet és un tipus de fre suau i generalment articulat d'acer inoxidable i alguns porten goma, la embocadura pot ser de diferents maneres. ·Gruix: Els menys rigorosos. ·Forma: Els curvats son més suaus. ·Forma de les anelles: Rodones o ovalades. ·Palillos o cames: Poden portar o no, els que porten són més suaus.
*Mos: Fre amb embocadura fixa o móvil, que actua amb més contundencia que el filet i s'utilitzen combinats amb el filet.
1.Amb una petita curvatura i l'embocadura deslliçant.
2.Amb una petita curvatura i fixa.
3.Amb l'embocadura casi recta.
·El manteniment de la cabeçada:
*Pelham; És un altre tipus de fre.
·Manteniment: Després d'utilitzar s'ha de mullar sempre el mos amb aigua i després netejar-lo amb un fregall o raspall per que no quedin residus engantxats.
-Les selles de muntar o muntura són un element que uneix el genet als lloms d'un cavall. Es usada per a la major comoditat del genet i per tenir cura del llom de l'animal.
·La muntura s'ha d'adaptar al llom del cavall.
·L'espai situat a la part frontal de la muntura, deixa un espai lliure per a la creu del cavall.
·La creu d'un cavall és una part molt sensible que ha d'estar protegida de cualsevol fricció.
Faldons llargs i verticals per facilitar que la posició de la cama es mantingui estirada. Màximcontacte amb el cavall(la cingla curta evita les sivelles a sota de la cama) .
·Muntura de salt
Faldó avançat per recollir y donar suport al genoll del genet. Seient plà per facilitar la rebuda del salt. Cingla llarga y cingladors curts per mantenir una millor subjecció de la muntura.
·Muntura mixta
Forma intermedia, apta per a la pràctica de diferents disciplines a un nivell bàsic.
·Muntures de ruta
Poder trobar diferents models, cóm poden ser les de cua, western, Mc lelan...
Les seves característiques són: gran capacitat de càrrega i bon repartiment del pes. Sobre el dors del cavall i facil manteniment.
western
- Els dessuadors o suadors
Peça de roba que es posa a sota de la sella per protegir l'esquena de l'animal i absorbir-ne la suor.
-Protector de dors
Peça d'esquma i d'altres materials que es pósa sobre el dessuador i davant de la sella per protegir l'esquena del cavall i donar més comoitat al genet.
·Los estribos de seguridad permiten que el pie deslize y se libere. Un estribo estándar de la medida adecuada debería ser 2 cm mas acho que la bota.
*Mantes:
El cos del cavall durant l'hivern es cobreix d'un pel llarg que protegeix del fred. Durant la primavera el va perdent y a l'estiu es queda amb un pel curt.
Els cavalls quan treballen transpiren molt amb el pel de l'hivern i aquesta suor pot trigar molt en eixugar-se el que pot provocar que es refredi, per aquest motiu en moltes ocasions els cavalls s'esquilen.
La manta abrigarà més o menys depenent de la funció que vulguem que tingui i podrà cobrir o no tot el cos del cavall. Per comprobar la mida de la manta s'ha de mesurar.
-Manta de dia: s'utiltza entretemps o a l'hivern de dia.
-Manta de quadra: s'utilitzen al box, solen ser transpirables.
-Mantes de paddock o d'exterior: són impermeables i mes calentes.
·Cóm posar la manta:
-S'ha d'evitar tirar-la sobre el cavall, anar en compte amb les corretges i cinglera de la manta er que no es donin copsa les extremitats del cavall i es faci mal. Sempre comença per el costat esquerre.
-Col·locar la manta doblegada cap endevant a la creu, desdoblar la mante y fer correr la part de darrera cap enrere, fins deixar-la ben col·locada.
· En general el primerque es corda és la cingera, abans de les corretges del davant.
· Per la mateixa raó es treuen primer les corretges del davant i si n'hi hagués les de darrera. Dobla la manta per la meitat de la part final de la creu del cavall cap a la cua. Fer lliscar la manta cap enrere.
*Recomanacions:
- Tots els tipus de manta s'hauríen d'assegurar amb cintes per la cinglera.
-Una manta estable utiitzada constantment necessitarà rentar-se cada 2-4 setmanes, mentre que una manta d'exterior serà suicient un cop l'any.
-Sempre tenir en compte les instruccions de neteja de les mantes.
-Quan no s'utilitzen s'han de guardar en llocs amb una atmosfera seca.
*Protectors i benes
Es fan servir per que el cavalls no es facin mal a les extremitats.
-Benes de treball: Són molt elàstiques, d'us 10 cm d'amplada i estàn fetes d'una mescla de cotó i elàstic amb cintes (tires) de cotó.
-Benes de descans o de viatje: Són més amples i d'un materiar lleugerament elàstic, llana, cotó o sintetic. Poden tenir cintes de cotó o telero per cordar-les.
-Benes de cua: Són una mica menys elàstiques que les de treball, pero d'un material similar, amb una amplada de 7-8 cm. Amb llaços de cotó per lligar-los. S'utilitzen per protegir la cua durant el viatje.
-Salvacues: Es pot posar sobre una vena de cua si el viatje es larg s'hauría de possar sol, sense cap vena a sota.
-Salvanuques: S'utilitza quan el cavall no té molt espai al camió o mitjà de transport, si el cavall es alt i tendeix a resistir-se quan puja al camió.
-Protectors de garrons i genolls: Els genolls i garrons són parts vulnerables quan es viatja, ja que el cavall pot perdre l'equilibri i entrebancar-se o golpejar les articulacions contra cualsevol obstacle.
-Protectors de garreta, cascos i tendons:
1.Campanes: van als anteriors (mans).N'hi ha diferents mides i formes i de materials diferents, són una alternativa a les benes(protectors de treball).
2. Protectors garreta: Van als porteriors( peus)
3. Protectors de tendons : van als anteriors i posteriors. Pensades per la subjecció dels tendons durant el treball intents. Es usen en els anteriors per la protecció dels tendons dels posibles cops.
-Protectors de salts: Són protectors per mans i peus amb una capa exterior forta i dura per protegir dels impactec ( els de les mans son diferents als dels peus).
*Recomanacions per el manteniment:Les benes de les extremitats es poden rentar a mà o a maquina tant sovint com sigui necessari i planxar-les per evitar que les arruges facin pressió i no facin mal al cavall.
· Cóm lligar al cavall: La llargada de la corda ha de sr de 2 palms per que pugui moure's correctament.
· Cóm portar el cavall: El cavall darrera teu i no li deixem molta corda i la que sobra s'agafa i no està per terra. Sempre mirant cap endevant, no correr.
·La neteja: tot l'equipament s'ha de netejar cada cop que s'utilitza. Depend del material es renta d'una manera o d'un altre . On ens sentem (selles) es netejen amb (esponja, oli per cuir o cera per cuir). La capçada per netejar-la es més fàcil desmontar-la.
La cingla (cinta que pasa per el cingler del cavall) hem de treurel'hi el fang i s'ha de netejar abans de posar-la i al treure-la. La muntura hem de desmontar la cingla i els gambals.
-L'esquelet del cavall és molt similar al dels humans
-No té clavícula, tenen el coll més desembolupat(més llarg) tenen ossos metacarpians i metatarsians i els tenen més desembolupats, i desembolupat el sistema de substensió de la garreta.
