- Abans de muntar: Verificar la cingla, baixar els estreps.
- Després de muntar: Ajustar afluixant la cingla, pujar els estreps.
Muntada
Ens hem de col·locar mirant cap a la cua, amb les regnes a la mà esquerra. Amb la mà esquerra ens agafem també de la crinera i posem el peu esquerra a l'estrep.
Posem la mà dreta sobre la sella i botem amunt, recolzant la major part del pes sobre el braç dret.
Tirem la cama dreta amunt i per sobre del dors del cavall. És indispensable no tocar el dors o donar un cop.
Entrem suaument a la sella, posem el peu dret a l'estrep i agafant les regnes amb les dues mans.
Desmuntada
Traiem els dos peus dels estreps, agafem les regnes amb la mà esquerra i posem la mà dreta a la sella.
Inclinem el cos endavant, amb el pes descansant sobre les mans i tirem la cama dreta per sobre, sense tocar el cavall.
Després de passar la cama dreta ens deixem relliscar suaument cap a baix fins tocar el terra.
Pujar els estreps i afluixar la cingla, agafar les regnes amb les dues mans i les passem per el coll del cavall per treure'ls. En cas de portar fuet, el portarem a la mà esquerra.
Posició del genet
· Seure correctament
- El cap: El genet haurà de muntar recte endavant, amb el cap dalt.
- Les espatlles: Alçades i relaxades a l'hora.
- Esquena i el seure: Esquena recta, seiem a plom amb les natges al punt més endavant de la sella.
- Les cames: En contacte amb el cavall, genolls en contacte amb la sella.
- Els peus i els tormells: Talons abaix i punta damunt.
Els aires del cavalls : Pas, trot i galop
El pas: De 6 a 7 km/h, marxat simètric (4 temps idèntics) 2 cascs tocant el terra a la vegada. Aire lent.
El trot: Aire saltat, simètric amb 2 temps idèntics, treballa en diagonal, 2 bípedes.
El galop: Aire més ràpid, 3 vegades més ràpid que el pas ( 20 a 30 km/h). Velocitat punta 60 km/h. Aire saltat, oscil·lant i asimètric, 3 temps seguits i 1 temps de suspensió. Pot galopar a dreta o esquerra en funció del bípeda lateral que avanci més que l'altre.
- Aqui explicarem més pràcticament cóm muntarem i cóm desmuntarem al cavall en el següent vídeo:
- El cavall actual del gènere Equus és fruit d'una llarga evolució que comença al període eocè de l'era terciària (fa uns 70 milions d'anys). En aquella època vivia l'Eohippus (mida de guineu o gos petit), vivia a Amèrica.
- A partir d'aquesta Eohippus es va produir una llarga evolució, significada per l'augment de talla i una reducció progressiva del nombre dels dits que va acabar en el gènere Equus.
-Una vegada va evolucionar es van produir 4 races bàsiques.
·El cavall del bosc: De tipus sòlid, amb cap i cascs grans, es molt possible que fos fundador dels cavalls de sang freda i races de tir. · El cavall de l'altiplà: De tipus més fi, antecessor dels petits i resistents cavalls mongols semisalvatges. · El cavall de l'estepa: D'un tipus més lleuger, va originar les races orientals, els quals són els antecessors de la pura sang. · El cavall de la tundra: Era de tipus gran i pesat, provinent de les regions polars, sembla ser l'únic descendent. · Tarpan: Un cavall que vivia al sud de Rússia, fins al segle XIX. És un cavall semisalvatge perquè en algun moment ha estat domesticat.
-Actualment, hi ha un sol cavall salvatge, el Przewalskii, descobert al 1879, que habita en planes d'Asia central.
- Linneo va classificar als cavalls domèstics el 1758 en l'espècie, "Equus caballus", encara que el nom específic que preval actualment es "Equus ferus". Pertanyen a la família dels Èquids (ases, tebres...). Estan tots emparentats, ja que són els únics supervivents del gènere Equus.
- Els cavalls domesticats ja existeixen fa dos mil anys A.C, i s'ha estés per tot el mon i s'ha adaptat a tota mena de terreny i climes, la qual cosa explica la gran varietat de races existents.
*Ha estat i és utilitzat per l'home de maneres molt diverses: Cóm a animal de tir, per arrossegar carruatges, cóm animal de sella, cóm aliment(s'aprofita la carn i de les eugues la llet).
·Els cavalls de tir: Pesants, forts, grossos(700-1000 kg i 1'60-1'80 metres d'alçada a la creu). Les principals races són: Bolonyesa, flamenca, frisona, ardenesa, belga...Eren utilitzats per els militars en artilleria pesant. · Els cavalls de tir lleuger: Solen fer de mitjana 1'55 metres d'alçada a la creu. Tenen un pes de 400 a 600 kg. Normalment són utilitzats pels pagesos. Les diferents races són: Perxerona, bretona, pirinenca, llemorina... · Els cavalls de sella: Pesen 350 kg i fan 1'40- 1'55 metres d'alçada a la creu. S'utilitzaven en temps de guerra i actualment en equitació. Les races són : Àrab, Pura sang Anglesa, orloff... · Els cavalls nans: Reben el nom de poni. Una alçada d'un metre a 1'45 metres a la creu. Hi ha diferents tipus de races locals: La basca, la francesa...
* Una manera de classificar els cavalls esper el seu temperament, podem trobar cavalls de sang freda, sang càlida i sang calenta.
· sang freda: Tranquils, formen part de races pesades. · sang càlida: Barreja de sang freda i sang calenta. Ofereixen tranquil·litat i docilitat i lleugeresa dels cavalls de sang calenta. · sang calenta: Nerviosos i més agressius.
Característiques i actitud
- Les races s'associen generalment amb població de cavalls. El sentit de raça de cavalls és un grup de cavalls amb característiques físiques i psicològiques determinades que transmeten als seus descendents de forma natural i previsible.
El cavall Àrab
Al·la va crear aquests cavalls amb un grapat de vent del Sud. És originari d'Aràbia, però avui en dia es troba a tot arreu, la raca més antiga que es coneix. Avui dia tots els cavalls lleugers porten la seva sang.
CARÀCTER: Sang calenta, és un dels cavalls millor pagats per la seva bellesa, intel·ligència, velocitat, noblesa, amistat i resistència.
COS: Cos compacte, coll allargat,extremitats llargues i primes, amb una alçada entre 1'50 a 1'52 metres i la cua sempre en alt. És un dels millors cavalls per curses de llarga distància, també són bons per fer altres races.
El cavall Espanyol
Andalús, cavall ibèric que està entre les races més antigues del mon. Són de l'època preglaciar. És el més noble de tots. Són cavalls valents i dòcils, obedients i intel·ligents i molt bons en alló que se'ls proposa.
CARÀCTER: Sang càlida
COS: La capa de pel més comuna és el tord, encara que pot ser d'altres colors, coll fort i arquejat, crinera llarga i penjant, cap mitjà i lleugerament convex, amb uns ulls vivaços, pit ample i gropa arrodonida i potent. Orgullós i elegants i amb harmonioses proporcions, són àgils i flexibles, no són bons per les curses, molt dòcils i obedients, s'utilitzen per fer doma.
El cavall pura sang Anglès
Va evolucionar a Anglaterra durant els segles XVII i XVIII, mitjançant la creua de cavalls orientals amb eugues natives. 3 sementals són els originals: El turc Byerley,l'àrab Parley i l'àrab godolphin: Herod, Eclipse i Matchem. Cavall de carreres molt resistent.
CARÀCTER: Sang calenta, triunfa en totes les branques de l'hípica, en que el coratge i la resistència siguin els principals requisits.
COS: Cap estilitzat, poca massa muscular sobre la mandíbula, extremitats anteriors són llargues, primes i musculoses, el que li confereix gran propulsió en la carrera, extremitats del darrera i la gropa prou forts per resistir i proporcionar força durant el galop.
El cavall Frisó
Descendeix dels primitius cavalls dels boscs europeus i avui en dia es cria a la comarca holandesa de Friesland, on és molt apreciat.
CARÀCTER: Sang càlida, destaca la gran docilitat i excel·lent temperament. Són molt tranquils i tenen molta potència, i per aixó fa que sigui un cavall perfecte per el tir.
COS: Crineres de la cua i del coll molt espeses i abundants. El cap es bastant llarg i té orelles petites, que sempre estan alçades i elegants. Sempre són negres, en alguns casos castanys i foscs. No tenen cap tipus de taques. Alguns s'escapen de la regla. Mesuren de 1,65 a 1'75 metres a la creu.
El cavall American quarter
Raca dels E.E.U.U. especialment adequades per curses curtes, exhibicions que es relacionen amb els "rodeos". És el més popular del mon. Encara relegat a un segon pla dels pura sang. Es va fer un lloc al sud-oest i oest dels Estats Units cóm a casta d'animals molt utilitzada.
CARÀCTER: Sang càlida, es caracteritza per la seva intel·ligència i per tenir un temperament tranquil i cooperatiu. Molt sensible i tractable.
COS: Tenen un cap ben proporcionat, el cos és fort i musculós, amb pit ample i gropa poderosa i arrodonida. És harmoniós i atractiu. Els cavalls actuals són de poca alçada i corpulents. Són famosos per les seves arrencades en velocitat i els seus girs i parades, la seva velocitat en curtes distàncies.
El cavall perxeró
Originari de la Vall de Perche, Croades, la casta del perxeró es va conèixer àmpliament cóm excel·lent per la seva força i enteresa, així cóm per la seva bellesa característica i estil. El segle XIX tirava els cotxes del correu. Actualment es crien als Estats units, encara que són molt populars a altres països cóm Austràlia, Japó, Regne unit i Sudàfrica.
CARÀCTER: Sang freda, dòcils i manejables, àgils , s'adapten fàcilment als climes. Per el seu caràcter són molt bons per muntar.
COS: Té un gran cap, front ample, orelles grans i mòbils, ulls grans i expressius. El coll llarg i bastant arquejat.Cos ample igual que el pit i extremitats curtes i robustes.
El cavall dels Pirineus
Origen d'animals autòctons a Catalunya . És una raca autòctona especial. De temperament tranquil. L'alçada de la creu oscil·la entre 1'45-1'60 metres. És una raca entre semi-pesada i pesada amb un pes de 650-750 kg. Molt harmònic amb aspecte de fortalesa i agilitat. Destinat principalment a la producció de carn i de forma secundària a activitats turístiques i lúdiques.
Embocadures
Finalitat: Controlar al cavall
Material: Cobre, acero, ferro
Tipus:
-Filet: Té de sortir 5 mm per cada costat de la boca. Ha d'haver dos arrugues (amb filet articulat). Tocar la comissura dels llavis però no fer arrugues (amb filet no articulat), és el més idoni per cavalls joves. Actua en la comissura dels llavis, sobre la llengua i sobre les barres (part de la boca on no hi ha dents). Tipus: filet"D", filet d'oliva, filet de palets, filet rígid, filet articulat.
-Mos: Actua en el filet, la barba, en la comissura, en la nuca i en les barres. Si el posem portaríem 2 regnes.
-Pelham: És la continuació entre el mos i el filet. Sempre porta cadeneta, pot ser articulat o rígid. La cadeneta serveix perquè el cavall no pugi el cap. Actua en la comissura de les barres, en la nuca i en la barba.
-Hackamore: Funciona cóm acció de palanca. Actua al nas, la barba i la nuca. És l'única embocadura que no va dins de la boca.
·Aqui os deixo uns vídeos que os podran interessar de cóm posar la brida i la muntura al cavall.
